dimarts, 3 de gener de 2017

2017: PROPÒSITS i ESPERANÇES

Pensant en aquest 2016, la valoració que en faig es bastant negativa.

M'encantaría poder explicar quins son els meus motius, però per aquí no ho puc fer, principalment per les repercusions que pot causar... i eh! Ganes no me'n falten, perquè sé que més d'un fliparia... i sobretot perquè sé la quantitat de persones que em recolsaria, i les portaría al meu terreny ...

Diuen que de tot alló que et fa mal, et fa mes fort... i no se, pero espero que de tot el que hem viscut, que ara en patim les causes (si se'n pot dir patir) però jo crec que és mes com una nova oportunitat per fer les coses millor. Ja et dic jo, que no tornaré a viure el que he viscut.

Realment no he fet una llista de propòsits aquest any. Si, tinc coses que vull canviar de mi mateixa, els típics tòpics, pero intento viure des de fa un temps, d'una manera mes profunda, fer, ser i dir el que vull i no vull realment. I la veritat que em va força bé. El mes important ara mateix per mi, es fer valdre els meus principis.

Però va, aquí la meva mini llista de propòsits:

1- Ser jo mateixa
2- Respirar abans de parlar i/o actuar
3- Fer un canvi d'imatge a la meva casa
4- Conseguir una casa endreçada
5- Educar al gos
6- Abdominals
7- Posar-nos al dia de les despeses personals
8- Tornar a ser autònoma
9- Utilitzar cada dia els meus "pots d'estalvi" (ja explicaré de què es tracta)
10- Sortir a correr amb els gossos
11- Tenir paciència
12- No utilitzar el mòbil davant dels meus fills (mirar xarxes socials principalment)
13- Sentir-me bonica
14- Tenir moments per mi, fora dels habituals
15- Reparar desperfectes de casa
16- Seguir els meus instinto
17- Estones en parella que no siguin a la feina
18- Comunicació i sinceritat
19- Seguir escribint (aquí) i en privat
20- Sortides amb els nens
21- Novembre 2017: Tenir Reis / Nadal enllestits



Però el 2016 m'ha deixat records i imatges molt bonics.

M'he tornat a disfressar per carnestoltes i estar amb els meus millors amics, he complert 30 anys, vam aconsseguir que en Max perdés la por a la piscina, el meu home va veure per primera vegada els focs de Blanes (i jo feia molts anys que no els veia), la nova caseta, adoptar en Kilo i ara també tenim la Lola, el nou restaurant, el primer treball de veritat de'n Leo i el seu primer (i de moment únic) gol a futbol, quan va aprendre a anar amb la moto de cros, l'inici del cole d'en Max, el viatje a Disney...

I em deixo moltíssimes coses, però estic feliç de tenir sempre als que necessito al meu costat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada