dijous, 12 de gener de 2017

Instagram i jo, jo i instagram

Les xarxes socials, com a tot en la vida, s'han de gestionar d'aquella manera que ens fagi sentir bé, i que, encara que tothom te la seva opinó (normalment contrària a la nostra) no deixar que ens mengin l'olla pensant que alló que fem i publiquem està malament.

Crec que tots som conscients dels perills que hi ha per internet. A partir d'aquí cadascú és l'ho suficientment adult per decidir i fer el que vol, ensenyar el que vol i per què ho fa d'aquesta manera.
Ara tampoc em posaré aquí a parlar del que hi ha i no hi ha.

Jo he tingut en poc marge de temps moltes opinions contràries respecte això. Perquè molta gent propera, normalment familiars son els que et mengen l'olla dient que perquè ensenyo o dic X per les xarxes socials.

Jo utilitzo moltíssim Instagram. Cada día pujo foto. Evidentment jo soc l'ho suficientment llesta per saber quines coses posar i quines no. Que l'altre gent estigui d'acord o no, ja no és problema meu.

Quan em critiquen alguna cosa que per a mi em sembla absolutament normal i quotidià, em pica molt. No se gestionar ni les crítiques ni les opinions contràries. I si algú em comenta una foto negativament, li dic de tot 

→ Hi han moltes fotos que jo miro, tant de persones que segueixo com que no segueixo, i si no m'agraden, no dic res, passo de llarg. I si, ganes no m'han faltat a vegades de dir la meva opinió, però després penso: "és problema meu"? oi que no, doncs que fagi lo que vulgui, igual que jo.

I tot això em va per un simple comentari que em van deixar ahir a aquesta foto que vaig penjar: 



Al peu de la foto vaig posar: sincronizados hasta pa' cagar 
(si em seguiu a instagram ja la veuríeu) també la vaig posar al meu Facebook personal


Primer de tot, no penso tatxar el seu nom, perquè les persones amb opinions gratuïtes em fan molta ràbia. 

Realment, el comentari, no te res en si, era una opinió bastant normal, però que a mi em va tocar molt els ovaris. Aquest "pobrecitos" principalment... POBRECITOS DE QUÈ aiam ? 

1- Aquesta tía, a mi no em coneix de res i no sap la gràcia i salero que tinc
2- Ni ella ni ningú sap si la foto es postureo: - vaig fer seure jo als nens per la foto ?
                                                                        - feien caca en aquell moment ? (ja es veu que no, no tenen la cara vermella d'apretar) 
3- Si van ser ells que em van demanar que fes una foto.
4- altres opcions

i tampoc m'he de justificar. 

En resum, que estem en una etapa, que tot el que fem és criticat, que sembla que hem d'anar amb peus de plom, cada vegada més la llibertat d'expresió cau en picat. Sempre hi haurà una mare toca pilotes que ha de dir la seva.

Però des d'aquí, mare amargada, et donc les gràcies. Gràcies a tu has fet que escrigui al meu bloc 2 vegades a una setmana. Has donat bombo al meu instagram i m'has inspirat per escriure.


→ Però el tema de les xarxes socials és mes ampli que tot això. Hi han persones que et volen seguir, per guanyar seguidors. És a dir, et segueixen, perquè tu els segueixis, i després et deixen de seguir. 

Ahir també, vaig posar una foto del meu primer dia fent exercici. El fet de posar hastags, fa que tinguis una recerca més amplia, així que unes quantes pàgines dedicades al mon de l'esport, em van començar a seguir, només per una foto. Una. 


Un perfil que té més de 13 mil seguidors, el que vol n'és més. Per això segueixen a "diestro y siniestro).

Jo no sé les persones que tejen/teniu molts seguidors, que poseu una foto i en 1 minut teniu mes de 100 likes com ho feu, perquè son moltes notificacions, pero jo, que no en tinc tants, de seguida veig qui em comença a seguir de nou, i ràpidament bloquejo, com en aquest cas. 

Jo busco compartir, interactuar amb altres mares (i pares) i amb gent coneguda. Així que cada vegada que veig alguna persona extranya, que no té res a veure amb el meu món, fora. 

Amb instagram però és fàcil veure qui et xafardeja, tant si el tens públic com si no. L'stories, et surten les persones que et veuen, i pots veure qui hi ha que no siguin dels teus seguidors i al costat dret hi ha una X, que farà que aquesta persona no et pugui veure la història. 
I això també és fantàstic, perquè tots tenim gent per compromís, que per el motiu que sigui no borrem, que mai donen like a les nostres fotos. 

I nosaltres pensem: aquesta persona no sé perquè té compte, si no la utilitza. Si que la utilitza si, per xafardejar-te. Així que pots fer que aquesta persona xafardera no miri la teva història.

Bé, dons fins aquí.

Gràcies a totes les persones que per instagram m'han animat i que pensen com jo, les opinions i comentaris gratuits els tenim tots. Què he d'aprendre a gestionar-ho si em torna a passar i que tothom, abans de dir res, és miri a ell mateix i pensi si ho està fent bé.


La mare que els va parir, que soc jo









dimarts, 10 de gener de 2017

REIS: regals low cost


En el meu antic bloc, vaig parlar de com fèiem nosaltres els regals per Reis: explicava que fèiem 3 regals, cada Rei en portava un. 

Però aquest any, m'he saltat la regla a la torera. 
Principalment perquè per fer aquesta regla, un dels regals ha de ser una cosa que sigui molt desitjada per ells (i normalment te un cost considerable) Per a mi, regalar una joguina que superi els 25€ em pica molt... i mes quan veus que no hi acaben jugant, només el dia de reis perquè és la novetat. 

Així que aquest any, a casa nostra, han portat forces cosetes que son joguines tontes, però que penso que son molt divertides i entretingudes. 
Fa poc vaig descobrir la botiga TIGER on tot el que hi ha és una passada, molt original i a sobres súper barato. La qualitat pot ser que sigui com la dels xinos, però, si els meus fills son uns manasses, i ho trenquen tot de seguida, tant li fot!

Algunes de les coses que vaig comprar allà (que no totes) son les següents:

 
Això és una caixeta petita per fer excavació, no recordo si em va costar 3€, però com sabeu, en Leo va estudiar aquest primer trimestre els dinosaures i em va semblar súper adient ! Encara està per estrenar

 
Això és un joc per en Max (bé, per els dos, s'ha de compartir) Son unes plantilles de cartró, on cadascú en te una, llavors tens unes fitxes, que has de posar al revés i anar agafant fins anar completant la teva plantilla. Crec que em va costar 5€

 
Soposo que ja sabeu què és. Has de muntar les figuretes i llavors amb la planxa queda compacte i pots penjar-ho... Ahir ho vam provar amb en Leo i li va agradar molt. Després va venir en Max i li va destrossar quan ja estava planxat grgrgr
No se si em va costar 2 o 3€ (un per cada un)

 
Això és boníssim ! D'aquells jocs que també si ho regales als amics, i estàs en colla acabes rient molt! Una cistella per al cap, i res anar fent bàsquet! Segur que mes d'un te la mala idea de fotre't la pilota per la cara en comptes d'encistellar! 

Aquestes son algunes de les coses que van dur a casa. Evidentment la plastilina, i algun playmobil no van faltar... 

A més després fas la ruta per casa dels avis, i acaben tinguent moltíssimes coses, i ells ben feliços.

D'aquests reis em quedo amb una frase de'n Leo:

- No entenc com ens han portat tantes coses amb l'ho malament que ens hem portat

Una reflexió de la criatura molt interessant... No se si aquest any que ve, serà l'últim abans de que descobreixi la veritat, però ell sap, que es porti com es porti tindrà regals... 

I d'en Max, va ser molt bo, perquè també els van dur els reis un raspall de dents, en Max el va obrir sense exagerar tremolant, amb una cara com si allò fos LO MAS DE LO MAS, i va dir: uuuuuaaaaaala un pinzell !!!!!! 

No vam poder parar de riure. 

Aquest any, he patit bastant amb els reis, pensant que alló que els havia comprat, per el fet de ser mes econòmic, vaig tenir el sentiment de fracàs.
Però em van donar una lliçó, tot els va encantar. Encara que tinguent alguna coseta "bona", les xorrades aquestes van ser un èxit. 


Fins aviat !

La mare que els va parir, que sóc jo

dimarts, 3 de gener de 2017

2017: PROPÒSITS i ESPERANÇES

Pensant en aquest 2016, la valoració que en faig es bastant negativa.

M'encantaría poder explicar quins son els meus motius, però per aquí no ho puc fer, principalment per les repercusions que pot causar... i eh! Ganes no me'n falten, perquè sé que més d'un fliparia... i sobretot perquè sé la quantitat de persones que em recolsaria, i les portaría al meu terreny ...

Diuen que de tot alló que et fa mal, et fa mes fort... i no se, pero espero que de tot el que hem viscut, que ara en patim les causes (si se'n pot dir patir) però jo crec que és mes com una nova oportunitat per fer les coses millor. Ja et dic jo, que no tornaré a viure el que he viscut.

Realment no he fet una llista de propòsits aquest any. Si, tinc coses que vull canviar de mi mateixa, els típics tòpics, pero intento viure des de fa un temps, d'una manera mes profunda, fer, ser i dir el que vull i no vull realment. I la veritat que em va força bé. El mes important ara mateix per mi, es fer valdre els meus principis.

Però va, aquí la meva mini llista de propòsits:

1- Ser jo mateixa
2- Respirar abans de parlar i/o actuar
3- Fer un canvi d'imatge a la meva casa
4- Conseguir una casa endreçada
5- Educar al gos
6- Abdominals
7- Posar-nos al dia de les despeses personals
8- Tornar a ser autònoma
9- Utilitzar cada dia els meus "pots d'estalvi" (ja explicaré de què es tracta)
10- Sortir a correr amb els gossos
11- Tenir paciència
12- No utilitzar el mòbil davant dels meus fills (mirar xarxes socials principalment)
13- Sentir-me bonica
14- Tenir moments per mi, fora dels habituals
15- Reparar desperfectes de casa
16- Seguir els meus instinto
17- Estones en parella que no siguin a la feina
18- Comunicació i sinceritat
19- Seguir escribint (aquí) i en privat
20- Sortides amb els nens
21- Novembre 2017: Tenir Reis / Nadal enllestits



Però el 2016 m'ha deixat records i imatges molt bonics.

M'he tornat a disfressar per carnestoltes i estar amb els meus millors amics, he complert 30 anys, vam aconsseguir que en Max perdés la por a la piscina, el meu home va veure per primera vegada els focs de Blanes (i jo feia molts anys que no els veia), la nova caseta, adoptar en Kilo i ara també tenim la Lola, el nou restaurant, el primer treball de veritat de'n Leo i el seu primer (i de moment únic) gol a futbol, quan va aprendre a anar amb la moto de cros, l'inici del cole d'en Max, el viatje a Disney...

I em deixo moltíssimes coses, però estic feliç de tenir sempre als que necessito al meu costat.