dimarts, 1 de novembre de 2016

FIRES de GIRONA 2016

Han sigut unes fires molt extranyes (i això que fins diumenge encara duren), però realment no crec que hi tornem a anar.

Ha sigut el primer cop del restaurant nou al costat de fires i està essent una absoluta bogeria. Per l'ho bo i l'ho dolent. Tinc la sort que jo donc un cop de mà una estona i em puc organitzar bé a casa i amb els nens, però duc un descontrol horari (i estic ara mateix la mar de descansada). 

Però aquests dies no he disfrutat quasi res dels nens. Des de divendres que han dormit a casa de l'àvia (avuí ja dormen a casa), que els he vist per dinar ràpid, pero després jo necessitava migdiada per a la nit tornar a treballar. I quan ens despertavem de la migdiada ja era portar-los altre vegada amb l'àvia.

El diumenge en Leo va anar a una festa d'aniversari (gràcies als pares d'un amic de classe que es van oferir a endur-se'l, i n'estic eternament agraïda) ja que saben la feina que tenim i han fet el possible perquè el nen no es quedés a casa. Així que en Leo, tot el diumenge va ser fora, fins quasi bé l'hora de sopar. Però poc després de que arribés a casa jo ja vaig marxar a treballar.
Al matí del diumenge vam fer una petita volta amb en Max per fires, ni 1h vam estar-hi. Al menys una de les atraccions que va pujar amb el seu amic Roc #bestfriend el de la fira es va oblidar a recollir-l'hi la fitxa així que la vam guardar per l'endemà.

Però a l'hora de marxar tot van ser plors, mes que res perquè en Max volia pujar a una espècie de gàbia que te colxonetes i obstacles, que per pujar aquí fill meu, anem a passar el dia a l'espai nens del centre comercial. Em nego sempre a pagar per pujar a atraccions on les poden disfrutar qualsevol dia.

El dilluns ja vam repetir amb els dos nens. Aquest any s'ha not at bastant la pujada de preus, no recordo que l'any passat quasi totes valguessin més de 3,50€ potser si... no se.
Però aquest any el que s'ha lluït pujant a moltes coses ha sigut en Max, i no precisament per portar un dia d'avantatge a en Leo, si no perquè volía pujar a llocs on un nen de 3 anys no puja normalment.
Es va pujar al Ratón vacilón, al làtigo i a una muntanya russa de davant la noria, sense por de por de res i tot decidit, i a sobres plorant perquè també volia pujar a l'ala delta (és a partir de 5 anys).
En Leo no és tant atrevit, ja s'olora la por, però tampoc ha sigut tant així de valent per les atraccions com en Max. Els dos s'ho van passar teta, això si.
I la nostra butxaca aquest any també... uns 100€ en atraccions ja els hem gastat. I em sembla una barbaritat.

Dilluns nit, jo tenia planejat un sopar amb amics des de fa setmanes. L'última vegada que vaig sortir amb ells va ser per carnestoltes... així que crec que m'ho mereixia. Va ser molt light, però amb ells desconecto tant, que no necessito beure. Riem de les qualsevol ximpleria, i es que 28 anys d'amistat parlem de qualsevol cosa que ens pixem (normalment de marranades) jajaja
Vam sopar a casa, i després vam anar a fer una copa i a fires, a riure com nens petits. Vam riure molt als toros, al saltamontes i després a la casa del terror. Que anavem súper cagats esperant sustos per tot arreu i va ser cutre cutre.
Després un vol a barraques. No ens sentíem com anys enrere. Suposo al no haver begut no teniem gaires ganes d'estar per allà.
A les 3:30h ja era a casa. Avuí m'he llevar a les 12 del migdia amb la sensació de que necessitava dormir molt mes.

Aquesta tarda els nens s'han disfressat per Halloween, ja que ahir no va poder ser. Tampoc em fet res especial. El simple fet de sortir al carrer disfressats ja s'han quedat contents.




Tinc ganes de normalitat. Tinc la casa que no accepto visites fins la setmana que bé. Demà m'espera una bona feinada que dubto molt que acabi.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada