dimecres, 16 de novembre de 2016

EL MEU FILL S'AVERGONYEIX DE MI, DE LA MARE QUE EL VA PARIR...

Doncs si, aquest dia ha arribat... el dia en què el meu fill no vol estar en mi... Bé, mes que estar amb mi, no vol contacte físic.

Des de fa un temps, que quan anem a l'escola, ja el curs passat, quan li demanava el petó abans d'entrar, dissimuladament mirava al voltant... però aquest any, com que en Max fa P3 i tinc la possibilitat d'entrar fins a la classe, quan marxo veig a en Leo a la fila, i per nassos hi he de passar per el costat per poder sortir.

Al principi li deia  adeu, o qualsevol cosa... però la seva resposta cap a mi, era del tot menys afectiva.
Es fa el xulo davant els companys.
O em contesta alguna tontería perquè els amics riguin, o em vacil.la, o posa els ulls en blanc... r
Recordo la primera setmana d'escola que vaig voler fer-li un petó mentre era a la fila, i l'ho únic que em vaig endur va ser un cop de motxilla.
Vaig marxar ben enfadada, no li vaig dir res perquè no volia tampoc renyar-l'ho davant de tothom.

Des d'aquell dia, que quan deixo a en Max passo ràpid pel costat i intento no mirar-l'ho.

Fins aquí no hi ha mal. Entenc que estigui en aquesta edat i no m'afecta gaire, perquè crec que tots hi hem passat tard o d'hora.

Però del que em vaig donar compte ahir, i a casa, en la nostra màxima intimitat és que no vol contacte amb mi. Potser més que no vol, és que també li fa vergonya, no sé... però el cert és que em vaig sentir molt malament. Vaig plorar i tot, enserio (això de ser una persona tant sentimental és una merda). No ho puc evitar, em dol que el meu fill es negui a abraçar-me, tot hi sent conscient de l'edat en la que està...
En el moment que em rebutja no penso precisament "bah, no passa res, és l'edat", penso "què he fet malament per què no em vulgui ?"

Ahir justament, parlavem amb el meu home, que em d'intentar canviar una mica el torn amb els nens. En Max, de sempre ha estat més emmarat. Sempre reclama la meva atenció, en Leo és mes del papa. I ara encara més des de que ha començat a jugar a futbol, i al papa li encanta i veu que el papa juga amb ell... però em decidit intentar canviar una mica, com deia el rol.

Ahir va ser el papa qui va anar a buscar en Max de l'extra escolar, i llavors va venir a fútbol fins que acabés en Leo.

Feia tanta, tanta fred, que vaig pensar en que cuan arribessim a casa, em daría un bany d'escuma amb en Leo. A ell sempre li ha agradat, i poques vegades ens hem banyat junts, però mai n'ha tingut cap problema.

Arribem a casa, i quan li dic la idea que havia tingut, va reaccionar malament. QUE NO I QUE NO, que no es volía banyar amb mi.
Un cop al bany, començo a emplenar la banyera, li demano que es des-vesteixi, mentres jo també em vaig despullant.
Tota l'estona renegant, que no es volia banyar amb mi, que volia estar sol.

Vaig entrar jo primer a la banyera, ell seguia discutint sol, i al final, de morros va entrar amb mi.
Però això no és tot, un cop a dins, que apartés les cames i que no el toqués. (No us podeu imaginar la cara gilipolles que jo tenía) No entenía res de res...

Total, que jo em vaig dutxar mentres ell no jugava ni res, em mirava i em deia que m'espavilés que volía estar sol.

Un cop vestits els dos, abans de tornar al menjador, m'hi acosto i li dic:

Mama: Em fas un petó carinyo ?
Leo: NO ! No vull petons, i no vull ser un nen bo, vull ser dolent.

I va fer mitja volta i va marxar.

Quan li vaig explicar al pare el va renyar, tampoc entenía aquesta actitud cap a mi.
Jo vaig estar molt en shock, però quan s'en van anar a dormir, vaig venir-me avall ... El meu home reia, va estar molt comprenssiu amb mi, sap com soc de sentida.

I jo ahir, mentre plorava sabía que no era per tant, avuí també ho se, però no ho podía evitar.

Suposo que el fet de que es vagin fent grans, i que ja no et necessitin no ho porto gaire bé.

Ah, això si, el petó de bona nit i l'abraçada si que me la reclama :)






La mare que els va parir, que sóc jo. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada