dijous, 6 d’octubre de 2016

PRESENTACIÓ

HOLA A TOTS/ES !!

Molts ja em coneixeu personalment, mai he amagat la meva identitat a ningú (cosa que a vegades m'he arrepentit de no fer-ho) inclús m'havia plantejat fer un blog anònim, perquè la meva vida es un puto "culebrón" i hi han coses que si les expliqués em faría famosa jujuju

¿ Per què aquest bloc i en català, ara ?

Quan vaig començar el meu blog La mamá de Leo y Max al 2012, em va ser més fàcil fer-lo en castellà, principalment per arribar a més gent. Tot i que aleshores el meu fill gran tenía 1 any i mig, la falta d'experiència com a mare era més gran. Amb els anys vas aprenent, sobretot a cagarla (habitual en mi).

Però sempre he explicat que a part del blog, escribia per a mi mateixa les coses que no podía publicar, o més aviat que no eren apropiades per compartir-ho. No vull dir que ara ho fagi, però al menys no he d'explicar les coses dues vegades.

He conegut a gent fantàstica per aquest mon que ara no m'entendran, i em sap molt de greu. Però estic atravessant una etapa de la meva vida, no sabria dir si bona o dolenta, pero de la que necessito fer canvis. Necessito expressar-me com jo se, necessito explicar coses dels meus fills, que si els tradueixo no sona igual, i no els sento a ells.

Vinc amb moltes més maníes, estic en un punt de que encara estic per menys òsties...  coses que mai hagués pensat que em molestarien ara em pesen molt. Vinc amb una mentalitat molt clara, encara que a vegades em sento molt perduda.

La vida no em va ni bé ni malament, simplement, em va. Lluitant perquè no els falti de res als meus fills, i a vegades sobreviure es tant difícil... potser és per això que necessito començar de zero aquií també.

Ara treballo desde casa, i la veritat que m'ocupa la major part del día la feina. Pero tinc estones mortes, (les de la migdiada) que encara em pregunto per què la faig si quan em desperto estic insuportable ...

Bé, tinc ganes d'estar per aquí un altre vegada, poster fins i tot m'animo a penjar algun vídeo...

Tinc masses idees al cap i poc temps.

Ens veiem per aquí, gràcies per a ser-hi


Laura
(la mare que els va parir)

4 comentaris:

  1. Yo me quedo que te entiendo perfectamente ;-) Muas

    ResponElimina
  2. Hola Laura!!

    No et coneixia pero aqui em quedo!!

    Et convido al meu bloc!!

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa !

      Benvinguda! a veure si em torna la inspiració !!!
      Em passo pel teu bloc i et segueixo !!
      Petonets

      Elimina