dilluns, 17 d’octubre de 2016

PRIMER DE PRIMÀRIA

Aix, si va ser ahir que el meu bebè gran començava P3 amb 2 anys i 8 mesos... i ara ja en farà 6 al Desembre i fa 1r de Primària...
Amb en Leo m'està passant tôt tant ràpid... quina peneta...

L'Educació Infantil va ser una etapa dura, sobretot durant P3 i P4, que se'l veia tant petitó... tant tímid (que ho continúa essent) però d'una altre manera...

Hi han tants canvis ara durant el primer any de cicle inicial... és com començar de zero altre vegada, on ara ell ha de començar a ser mes responsable amb les seves cosetes... Començar a ser autònoms, competents i crítics amb ells mateixos.

On cada setmana ja tindran deures, deures que ells mateixos poden fer sols ja que son sobre coses que han treballat a classe. Sé que a mesura que creixin els deures aumentaran, pero aquí estic jo, per ajudar-l'ho a estudiar i a que se'n surti.
Que sigui un nen aplicat i responsable amb els temes escolars és una de les meves prioritats (també amb en Max). Faré el que fagi falta perquè no siguin nens que passin olímpicament de tot.

M'agrada molt un de les coses que fan a l'escola, que és AUTO EVALUAR-SE. Si, ells mateixos han de ser concients del seu comportament i actitud, i son ells que es posen la nota. Al menys, en Leo, reconeix quan no fa les coses bé, no és una persona que digui que ho fa bé si no és així.

Per exemple, cada día s'evaluen si han entrat i sortit correctament a l'aula, si han sigut endreçats per poder començar... Tenen una graella a l'agenda amb cares, una somrient i l'altre trista, i ells mateixos es pinten cada dia com creuen que ho han fet (no se si ho fan cada día, de moment en Leo només ha pintat un dia, i mitja cara trista) -> ho he fet mig mig- em va dir.

Un tema que em treu molt de pullaguera, és el material escolar.
Aquest any ja utilitzen estoig, i cada divendres el tornen a casa per repostar el que fagi falta.

La primera setmana d'escola, el dimecres ja havia perdut els llapis; li vaig posar dos més. Divendres en venía només amb un. La goma d'esborrar tota trossejada, els taps dels rotuladors molts sense tapar correctament, els llapis de colors alguns ja per la meitat, així com els llapis normals, que us asseguro que jo crec que alguna de les assignatures deu ser la de treure punta al llapis,  perquè un d'ells era mes curt que el meu dit petit, a mes a mes de fer punta per els dos costats...

Ha d'apendre a ser responsable i a cuidar el seu material. I cada divendres quan arriba amb l'estoig ja es que m'espanto...

Aquest any també es vesteixen sols per fer educació física.
De moment no hem tingut cap incident amb la roba, no ha perdut res i tampoc ha agafat res d'algun company... però a partir d'avuí, es ell qui s'ha d'apendre a fer la motxilla.
A part, cada matí li he de recordar que agafi la bossa de classe... està tant acostumat pobret a que jo li fagi tot... i ara ha de començar a ser més independent... i cada matí li he de recordar, quan ja sortim per la porta "Leo, no et deixes res?" i em mira amb cara de : no se pas què cony em dius .

Però bé, poc a poc. Son rutines noves de les que tots ens hem d'adaptar, no m'hi puc pas enfadar. A vegades concentrar-se ens és a tots tant difícil ...

No ha tingut problemes per adaptar-se. Tot i que no entén que el seu germà vulgui portar una joguina fins a l'hora d'entrar a classe, i el deixi i a ell no. Si no em queda mes remei el deixo, pero intento que aquesta tonteria que té en portar joguines la deixi estar, no sé si faig bé, si el faig mes gran del compte, però s'agafa unes mosquejades perquè en Max en porta... no entén que és petit, bé, si que ho entén, pero no li don la gana.


Li costa explicar-me les coses que fa cada dia. Siempre li pregunto com ha anat avui? què heu fet? i la seva contesta és no m'en recordo. 

Un dia va ser ell que només sortir de classe em va dir: han vingut uns senyors a classe a fer un taller.
- ah si? i què heu fet ?
-  no sé, no m'en recordo
:[


Bé podría estar explicant forces mes coses però ho deixo aquí. La próxima explicaré sobre el començament de P3 d'en Max, que tampoc hi haurà molt que explicar, en Max desde el primer dia que el cole es com si fos casa seva... això si, es un "ligón", s'abraça a totes les nenes de tots els cursos jujuju 

dimecres, 12 d’octubre de 2016

COM NO ARRIBAR TARD A L'ESCOLA

Em fixo moltes vegades, quan ja he deixat als nens al cole, que ja sona el xiulet, i encara veig arribar a pares corrent, fent tard, d'altres inclús encara han d'aparcar el cotxe... A vegades em costa entendre com poden fer tard (quan només tenen un fill). Si, dacord, a tots ens pot passar algun dia, pero dels que em refereixo son cada dia...

A mi també em costa un munt aixecar-me del llit, vaig nèixer cansada, però el que no m'agrada es anar estressada per anar a l'escola, que hi vaig igualment, pero no m'agrada que ells fagin tard per culpa meva, i realment, si algún dia hem fet tard, per culpa meva no ha sigut.

Els nens (els meus) van al seu rotllo. Cada dia els he d'estar a sobre perquè espavilin, perquè veure's un got de llet els pot durar 15 minuts, bebent a compta gotes de la palleta... em desesperen... O 10 minuts repetint que es posin les sabates, i que no em fan ni puto  cas... és així... i encara que sempre surtim a temps de casa, l'estona per preparar-nos és tant esgotadora, que quan ja els he deixat, reconec mes d'una vegada haver-me'n tornat al llit.

Tinc el meu esquema que ara us ensenyo, del que faig jo cada dia ( i el dia abans per no fer tard ), evidentment, no em cal mirar-ho, a mesura que va passant el temps totes (i tots) sabem quina és la millor manera per organitzar-nos a casa amb nens, i no només per anar a l'escola.

La puntualitat és essencial per a mi, tant, que fins i tot és excesiva.



DIA ABANS:  Treuren's la feina el dia abans, preparar-ho tot és la clau.
- Comprobar l'interior de les motxilles, preparar la bossa d'esport, deixar les bates a punt...
- El que sobre tot em va molt bé, és preparar els esmorzars el dia abans. Normalment preparo entrepans de Bimbo, que per a ells els és mes fàcil de mastegar... així que un cop fets els guardo a la nevera i l'endemà només els he de desar a la seva bossa. O si els preparo tuppers amb galetes ja els hi gardo directament...

També és important que ells tinguin el seu horari... que cada dia sopin i vagin a dormir aproximadament a la mateixa hora.

EL MATEIX DIA: Molt important per mi poder despertar-me i preparar-me sola.
He d'anar al lavabo de puntetes, i reconec que fins que no s'han despertat no tiro de la cadena jujuju
Vestir-me amb calma, prendre un café... acabar de preparar si queda algo pendent és també clau per a mi.
Per això, aquest any m'aixeco abans de les 7:30h (abans 7:38h ) xD

Llevar als nens abans de les 8h, sense necessitat d'anar amb presses, esmorzar, vestir i tot amb calma. Això de la calma ells en saben molt.

I reconec que la majoria de vegades a les 8:30h ja sortim de casa (l'escola està a 2 minuts caminant) perquè comencen a barallar-se i a cridar... i prefereixo que els comenci a tocar l'aire una mica abans d'hora.
Així que a les 8:40 normalment ja estem plantats davant la porta del cole, sols, que em fa fins i tot vergonya quan comencen a arribar els professors, però prefereixo això a no anar corrent, és mes estressant per ells que no per nosaltres.

:P

Fins la pròxima




dijous, 6 d’octubre de 2016

PRESENTACIÓ

HOLA A TOTS/ES !!

Molts ja em coneixeu personalment, mai he amagat la meva identitat a ningú (cosa que a vegades m'he arrepentit de no fer-ho) inclús m'havia plantejat fer un blog anònim, perquè la meva vida es un puto "culebrón" i hi han coses que si les expliqués em faría famosa jujuju

¿ Per què aquest bloc i en català, ara ?

Quan vaig començar el meu blog La mamá de Leo y Max al 2012, em va ser més fàcil fer-lo en castellà, principalment per arribar a més gent. Tot i que aleshores el meu fill gran tenía 1 any i mig, la falta d'experiència com a mare era més gran. Amb els anys vas aprenent, sobretot a cagarla (habitual en mi).

Però sempre he explicat que a part del blog, escribia per a mi mateixa les coses que no podía publicar, o més aviat que no eren apropiades per compartir-ho. No vull dir que ara ho fagi, però al menys no he d'explicar les coses dues vegades.

He conegut a gent fantàstica per aquest mon que ara no m'entendran, i em sap molt de greu. Però estic atravessant una etapa de la meva vida, no sabria dir si bona o dolenta, pero de la que necessito fer canvis. Necessito expressar-me com jo se, necessito explicar coses dels meus fills, que si els tradueixo no sona igual, i no els sento a ells.

Vinc amb moltes més maníes, estic en un punt de que encara estic per menys òsties...  coses que mai hagués pensat que em molestarien ara em pesen molt. Vinc amb una mentalitat molt clara, encara que a vegades em sento molt perduda.

La vida no em va ni bé ni malament, simplement, em va. Lluitant perquè no els falti de res als meus fills, i a vegades sobreviure es tant difícil... potser és per això que necessito començar de zero aquií també.

Ara treballo desde casa, i la veritat que m'ocupa la major part del día la feina. Pero tinc estones mortes, (les de la migdiada) que encara em pregunto per què la faig si quan em desperto estic insuportable ...

Bé, tinc ganes d'estar per aquí un altre vegada, poster fins i tot m'animo a penjar algun vídeo...

Tinc masses idees al cap i poc temps.

Ens veiem per aquí, gràcies per a ser-hi


Laura
(la mare que els va parir)