dimecres, 30 de novembre de 2016

DISNEYLAND PARIS: viatge en familia


Un del meus patiments d'aquest viatge era el tema de l'avió, ja que era el primer cop dels nens, al meu home no li agrada volar i a mi... què vols que et digui... 

A més el meu home va voler agafar un vol aviat per poder arribar allá París d'hora i aprofitar el dia.
El nostre vol sortia dilluns 21 a les 7:20h del matí, això significa que 1h i mitja abans a l'aeroport = 6h del matí, i això també significa aixecar-te més aviat encara ( a les 5h), que van ser les 4:30h perquè en Max el diumenge no estaba gaire fi, i li va començar a fer mal l'oïda, i a les 4:30h va començar a delirar "no m'has deixat el mòbil mama" anava dient ... Total, que ens va despertar a tots, i amb mes calma ens vam preparar... en Leo no va tenir problemes, era tanta l'emoció que estaba super despert... a en Max li vaig donar Dalsy, el vaig vestir i es va quedar mig adormit altre vegada. Vaig patir molt pensant que ens donaria molt pel cul durant el trajecte en avió (no va ser així)

Un cop a l'aeroport tranquilament vam anar a buscar els bitllets i a facturar maletes i a fer cua per embarcar. Els nens ven feliços, a les 7 del matí cantant i fent el burro. 

En Leo va al.lucinar amb l'enlairament de l'avió, jo com sempre em vaig cagar quan s'enlairava perquè l'avió s'inclina molt i no em fa gens de gràcia.
En Max al cap de 20 minuts es va quedar adormit fins quasi ben bé aterrar (YUJU) i després a l'autocar de camí a Disney es va tornar a dormir mitja horeta mes.




El nostre hotel, el CHEYENNE, ambientat en plan far west, la zona de les habitacions era per flipar... com les películes... només faltaven caballs de veritat i bales de palla pasar rodant... això si, ens va tocar la part nova de l'hotel... a l'altre punta... i anant amb nens, quasi 10 minuts caminant. 








Vam deixar les maletes a l'habitació i vam anar a buscar l'autobús que sortia des de la mateixa entrada del hotel fins al parc. 

Veure la cara dels nens, veure tot alló per primera vegada... sobretot en Leo, que ja és conscient de moltes coses... En Max només feia que preguntar on eren les atraccions... com que moltes no estan a la vista no s'enterava de què anava el tema... Es pensava que eren fires o no sé què tenia en ment exactament.

El millor també, és que tot ja estava ambientat per Nadal... la música, les carrosses, l'arbre de Nadal de l'entrada... (que vaig aprofitar per ja fer la foto per la postal de Nadal d'aquest any)





Pero, en aquest post vull explicar quina és la realitat d'anar a Disney, per els que hi vulguin anar valorar i tenir en compte segons la meva experiència. 

MENJAR A DISNEY

Nosaltres vam contractar el viatge a través d'una agència. Vam estar mirant preus, no anem sobrats, és per això que vam decidir no agafar la mitja pensió, perquè:
1- Els meus fills mengen poc
2- Havíem d'agafar TOTS la mitja pensió, no solsament dos adults, o dos adults i un nen... o TOTS o CAP

Així que només vam agafar l'esmorzar, del que vam aprofitar-nos bastant, i sé que tothom ho fa, és intentar agafar una mica més per endur-nos al parc i anar picant. 

Menjar a dins del parc als restaurants és una ruïna. 

Si, és super car ! Una aigua de 50cl val 3,19€ i si te la acabes i pretens emplenar-te-la d'alguna aixeta, oblida-te'n, surt calenta. 

Un dinar a qualsevol restaurant del parc per 4 persones, costa uns 70€. 

-> El meu home va anar a comprar a una de les paradetes un parell de donuts, un cookie, un suc i una aigua... Sabeu quant li va costar això? 27€

En fi, que anar a Disney s'ha d'anar amb diners, tant si és per menjar a dins del parc, o com agafar mitja o pensió sencera, que es dispara molt el preu final del viatje en el nostre cas.
Si haguessim agafat mitja pensió, el viatge ja ens sortia 400€ mes, i en els 3 dies i mig que hi vam estar, per això no ho vam agafar, perquè aquests diners, TANTS, no els vam gastar en menjar. 
(sort que els nens i jo mengem com pardalets) jujuju 

A més a mes, quasi tots els restaurants ofereixen pràcticament el mateix: hamburgueses amb patates, frankufurts... i el que mes ens va tocar la moral era que el PIZZA PLANET estigués tancat, de fet molts restaurants, i casualment dels que més ens agradava el menjar estaven tancats... 

ATRACCIONS 

Sabeu la quantitat d'atraccions que estaven tancades i/o en reformes? 
El tren de la mina, dels que mes ene va tocar la moral... de fet una setmana abans ja haviem vist que estava en reformes... pero teníem l'esperança de que quan hi arribessim estaría obert... 


Al 2013 va ser la meva primera vegada a Disney, i ja no hi vaig pujar perquè la cua que hi havia era increïble... i m'he quedat altre cop amb les ganes

De cada ambient del parc hi havien 2 atraccions tancades, a part dels restaurants de cada zona, potser només ni havien 2 d'oberts... una decepció...

De la zona on es troba aquest tren, només hi havia obert la Mansió (fantasma) que hi vam pujar 3 vegades.

La primera pensava que els meus fills es cagaríen de por, i por no en fa. És mes el fet de la foscor i la decoració, però els hi va agradar molt.  🔝🔝 



Els meus fills em van sorprendre, sobre tot en Leo, que ell és força cagat quan es tracta de pujar a atraccions fortes de fires i aquí ens va sorprendre. 

La que més li va agradar va ser la de'n Nemo, que és com una muntanya russa... s'hi va pujar 3 o 4 vegades (amb mi 1) i la cosa és que el "vagó" s'inclina completament, poc li falta per posar-se cap per avall ! 

EL MES IMPORTANT, quan vas a Disney amb nens de 3 o 5 anys, és medir-los a casa primer. Has de fer una alçada mínima, i ja no importa que un adult vagi amb ells, si el nen no fa la mida, no pujarà.

Jo el vaig medir a casa, i malament...

Amb en Leo no sé com carai ho vaig fer, pensava que media 1,22 i quan volem pujar a una atracció per 1,20 d'alçada, resulta que al nen li falten quatre dits per arribar-hi. 

El meu home i jo ens vam mirar flipant, no pot ser- vam dir-nos ! Així que quan vam arribar a l'hotel vam demanar un metro... i si si, el nen feia menys del que jo havia calculat...
Tot i així, va poder pujar a quasi tot.

En el cas de'n Max, que té 3 anys, ell fa 1,06. Segons vam estar mirant abans del viatge les alçades de les atraccions, la mínima abans de les de 1,20 eren 1,02... així que quan vam arribar a la Torre (l'ascensor que cau) el van parar per medir, i a la porta posava 1,07. I si si, que per 1cm no el van deixar pujar. 
No és una atracció perillosa, perquè vas assegut amb cinturó, al costat hi anem sentats sense cap tipus d'impediment per aguantar-los una mica... així que ara potser em tractareu de mala mare, o pensareu alguns pares i mares descents que de què anem... però l'endemà li vam posar uns guants a dintre les botes perquè pugués pujar! I NO VA PASSAR RES DE RES ! 

Evidentment, si li haguessin faltat 3 cm no ho haguéssim fet, pero és que va ser tant injust... el nen rossava la mida mínima... en fi. 

És per això que igualment, us dic que media bé als vostres fills, al menys perquè puguin pujar al màxim de coses possibles. 

Perquè si teniu dos fills també, el gran de 5 o 6 com el meu, i un de petit com en Max, amb 3 anys acabats de fer, amb 3 anys s'en donen compte de que no pujen a la majoría de coses, i pobrets, és molt frustrant.



 Les CUES per pujar a les atraccions no van ser per tant.. les mes famoses com la de Nemo i Ratatouille, així com fer-te fotos amb els personatges Disney eren considerables... 30-40 minuts... 

Si hi ha una atracció que us interessa molt pujar, podeu agafar el FAST PAST, que és un ticket que us dona una hora del día (que no es por escollir) i poder-se saltar la cha directament.

IMPORTANT A TENIR EN COMPTE ABANS D'ANAR A DISNEY: consultar la temporada, i si cau en festius a França. De francesos n'hi ha sempre... 
Nosaltres quan hi vam anar al 2013, al Febrer, vam enganxar setmana blanca d'allà... no us podeu imaginar la quantitat de gent... 

RECOMANACIÓ:

Si aneu smb algún nen de 3 anys, quasi 4 (en el nostre cas) porteu cotxet... En Max des dels 2 anyets que en va sense... i arribes a caminar el que no està escrit... Sort que ell no es queixava, però ell anava al seu ritme, xino xano, sense pressa... així que al 3r dia vam decidir llogar un cotxet per 20€/dia, que al final va utilitzar mes en Leo que en Max... 

Però per poder sortir del parc Disney i anar als "studios" s'ha de deixar una fiança de 50€ ... (en fi)


ESPECTACLES i DESFILADES

Nosaltres en vam veure dos d'espectacles: 

El de MICKEY AND THE MAGICIEN ... EM VA ENCANTAR! Tot i que parlen en francés (com a tots els espectacles) s'entén força bé... i començen a sortir els personatges Disney cantant... la pell de gallina, en serio ! 
En Max al.lucinava, tant, que es va quedar adormit jajajaja 

i el de MOTORS...ACCIÓ! Que t'ensenyen trucs amb cotxes, com es fa una pel.lícula d'acció, amb trets, perseccucions... s'em va fer molt pesat, i ja l'havia vist... Per començar, fins que s'emplena tota la gradaría pot passar mitja hora... després et fan una presentació eterna... van fent parades per explicar-te... en fi. A en Leo si que li va agradar molt, és clar. Està en aquella fase de que la velocitat i la mitja violència els mola (grgrgr)


I acabo ja.
Donar les gràcies al meu home per aquest viatge, perquè necessitavem aïllar-nos una mica del món real, i viure uns dies els 4 sols sense estar pendent de res. 

Intentarem fer butxaca abans de que en Leo fagi els 8 anys (a partir dels 8 els nens ja paguen) i només falten dos anys... però a la pròxima anirem més ben preparats ! 

Ha sigut increïble poder tornar a sentir la màgia que desprén Disney, i veure les carones d'ilusió i de flipar dels nens. 







AH! Se m'oblidava..  No vaig poder evitar fer-li una foto a aquesta dona. Es va patejar tot Disney amb uns taconarros de la òstia  ... si jo amb sabata plana ja acabo destrossada... !!! MARE DE 10 ! 



FINS LA PRÒXIMA !!

La mare que els va parir, que soc jo































dimecres, 16 de novembre de 2016

EL MEU FILL S'AVERGONYEIX DE MI, DE LA MARE QUE EL VA PARIR...

Doncs si, aquest dia ha arribat... el dia en què el meu fill no vol estar en mi... Bé, mes que estar amb mi, no vol contacte físic.

Des de fa un temps, que quan anem a l'escola, ja el curs passat, quan li demanava el petó abans d'entrar, dissimuladament mirava al voltant... però aquest any, com que en Max fa P3 i tinc la possibilitat d'entrar fins a la classe, quan marxo veig a en Leo a la fila, i per nassos hi he de passar per el costat per poder sortir.

Al principi li deia  adeu, o qualsevol cosa... però la seva resposta cap a mi, era del tot menys afectiva.
Es fa el xulo davant els companys.
O em contesta alguna tontería perquè els amics riguin, o em vacil.la, o posa els ulls en blanc... r
Recordo la primera setmana d'escola que vaig voler fer-li un petó mentre era a la fila, i l'ho únic que em vaig endur va ser un cop de motxilla.
Vaig marxar ben enfadada, no li vaig dir res perquè no volia tampoc renyar-l'ho davant de tothom.

Des d'aquell dia, que quan deixo a en Max passo ràpid pel costat i intento no mirar-l'ho.

Fins aquí no hi ha mal. Entenc que estigui en aquesta edat i no m'afecta gaire, perquè crec que tots hi hem passat tard o d'hora.

Però del que em vaig donar compte ahir, i a casa, en la nostra màxima intimitat és que no vol contacte amb mi. Potser més que no vol, és que també li fa vergonya, no sé... però el cert és que em vaig sentir molt malament. Vaig plorar i tot, enserio (això de ser una persona tant sentimental és una merda). No ho puc evitar, em dol que el meu fill es negui a abraçar-me, tot hi sent conscient de l'edat en la que està...
En el moment que em rebutja no penso precisament "bah, no passa res, és l'edat", penso "què he fet malament per què no em vulgui ?"

Ahir justament, parlavem amb el meu home, que em d'intentar canviar una mica el torn amb els nens. En Max, de sempre ha estat més emmarat. Sempre reclama la meva atenció, en Leo és mes del papa. I ara encara més des de que ha començat a jugar a futbol, i al papa li encanta i veu que el papa juga amb ell... però em decidit intentar canviar una mica, com deia el rol.

Ahir va ser el papa qui va anar a buscar en Max de l'extra escolar, i llavors va venir a fútbol fins que acabés en Leo.

Feia tanta, tanta fred, que vaig pensar en que cuan arribessim a casa, em daría un bany d'escuma amb en Leo. A ell sempre li ha agradat, i poques vegades ens hem banyat junts, però mai n'ha tingut cap problema.

Arribem a casa, i quan li dic la idea que havia tingut, va reaccionar malament. QUE NO I QUE NO, que no es volía banyar amb mi.
Un cop al bany, començo a emplenar la banyera, li demano que es des-vesteixi, mentres jo també em vaig despullant.
Tota l'estona renegant, que no es volia banyar amb mi, que volia estar sol.

Vaig entrar jo primer a la banyera, ell seguia discutint sol, i al final, de morros va entrar amb mi.
Però això no és tot, un cop a dins, que apartés les cames i que no el toqués. (No us podeu imaginar la cara gilipolles que jo tenía) No entenía res de res...

Total, que jo em vaig dutxar mentres ell no jugava ni res, em mirava i em deia que m'espavilés que volía estar sol.

Un cop vestits els dos, abans de tornar al menjador, m'hi acosto i li dic:

Mama: Em fas un petó carinyo ?
Leo: NO ! No vull petons, i no vull ser un nen bo, vull ser dolent.

I va fer mitja volta i va marxar.

Quan li vaig explicar al pare el va renyar, tampoc entenía aquesta actitud cap a mi.
Jo vaig estar molt en shock, però quan s'en van anar a dormir, vaig venir-me avall ... El meu home reia, va estar molt comprenssiu amb mi, sap com soc de sentida.

I jo ahir, mentre plorava sabía que no era per tant, avuí també ho se, però no ho podía evitar.

Suposo que el fet de que es vagin fent grans, i que ja no et necessitin no ho porto gaire bé.

Ah, això si, el petó de bona nit i l'abraçada si que me la reclama :)






La mare que els va parir, que sóc jo. 

dilluns, 7 de novembre de 2016

Primer "treball" d'en Leo

Més que treball, és un projecte.

Els projectes els treballen en grups. Cada membre del grup busca informació per així completar el projecte/ treball (crec que més o menys funciona així) -> A vegades sembla que m'entero de les coses i realment em perdo per el camí 

Triar el projecte:

Fa unes setmanes a cada nen, de deures de cap de setmana, se'ls va donar un full on havien d'escriure tres temes dels que els agradaría treballar, i sempre acaben coincidint, i s'escull el tema més dit.

Els temes que va triar en Leo son:

- El cos humà (com que no sabía que dir, li vaig dir jo. Primer em va mirar amb cara de: eing? i li vaig dir: si home, el cos humà és totes les parts del cos, també la tita... es va posar a riure i va dir que si) jajaja
- Els somnis (és un tema massa xungo per fer nens petits, però em va sorprendre que m'ho digués)
- L'espai (planetes)

Però el tema que ha sortir son els Dinosaures.

Crec que estudiar els Dinosaures és molt interessant, però a la vegada molt difícil d'explicar segons què.
En el grup cooperatiu, com he explicat abans, cada nen ha de buscar sobre un tema (dins del tema) i a ell li va tocar "Les diferents teories d'extinció dels Dinosaures" No va ser problema trobar-les, el problema va ser explicar en idioma nen de 5-6 anys de què tractaven. Així que no sé si ho vaig fer bé. Tampoc sé si ell les haurà d'explicar íntegrament.
Hem anotat aquestes teories en un full i ho presentará així.

Llavors també cada nem havia de buscar informació sobre un dinosaure amb la lletra que els havia tocat. A ell, amb la lletra P. 
(visca la al.lineació) jaja 
Protoceratops, va triar. Així que vam buscar una breu explicació i ho va escriure en un full.

També es poden portar coses que tinguem per casa, i a part d'algun ninot, sempre acabo comprant alguna cosa. Estava comprant als xinos i vaig trobar una enciclopedia i li vaig comprar.

(no és un protoceratops, però és el que hem trobat)


Als Xinos 7,50€


Quins nervis de saber com li anirà... quan els pares participem en deures i treballs, no us ho preneu com a algo personal ? 

Però he de reconèixer, que estic prou satisfeta, perquè en tot moment que ens hem hagut de posar a fer el treball, no ha protestat i ho ha fet de bona gana. Ha sigut participatiu i s'ha inventat les seves pròpies explicacions per les teories.



Fins la pròxima

att. La mare que els va parir, que sóc jo 

dimarts, 1 de novembre de 2016

FIRES de GIRONA 2016

Han sigut unes fires molt extranyes (i això que fins diumenge encara duren), però realment no crec que hi tornem a anar.

Ha sigut el primer cop del restaurant nou al costat de fires i està essent una absoluta bogeria. Per l'ho bo i l'ho dolent. Tinc la sort que jo donc un cop de mà una estona i em puc organitzar bé a casa i amb els nens, però duc un descontrol horari (i estic ara mateix la mar de descansada). 

Però aquests dies no he disfrutat quasi res dels nens. Des de divendres que han dormit a casa de l'àvia (avuí ja dormen a casa), que els he vist per dinar ràpid, pero després jo necessitava migdiada per a la nit tornar a treballar. I quan ens despertavem de la migdiada ja era portar-los altre vegada amb l'àvia.

El diumenge en Leo va anar a una festa d'aniversari (gràcies als pares d'un amic de classe que es van oferir a endur-se'l, i n'estic eternament agraïda) ja que saben la feina que tenim i han fet el possible perquè el nen no es quedés a casa. Així que en Leo, tot el diumenge va ser fora, fins quasi bé l'hora de sopar. Però poc després de que arribés a casa jo ja vaig marxar a treballar.
Al matí del diumenge vam fer una petita volta amb en Max per fires, ni 1h vam estar-hi. Al menys una de les atraccions que va pujar amb el seu amic Roc #bestfriend el de la fira es va oblidar a recollir-l'hi la fitxa així que la vam guardar per l'endemà.

Però a l'hora de marxar tot van ser plors, mes que res perquè en Max volia pujar a una espècie de gàbia que te colxonetes i obstacles, que per pujar aquí fill meu, anem a passar el dia a l'espai nens del centre comercial. Em nego sempre a pagar per pujar a atraccions on les poden disfrutar qualsevol dia.

El dilluns ja vam repetir amb els dos nens. Aquest any s'ha not at bastant la pujada de preus, no recordo que l'any passat quasi totes valguessin més de 3,50€ potser si... no se.
Però aquest any el que s'ha lluït pujant a moltes coses ha sigut en Max, i no precisament per portar un dia d'avantatge a en Leo, si no perquè volía pujar a llocs on un nen de 3 anys no puja normalment.
Es va pujar al Ratón vacilón, al làtigo i a una muntanya russa de davant la noria, sense por de por de res i tot decidit, i a sobres plorant perquè també volia pujar a l'ala delta (és a partir de 5 anys).
En Leo no és tant atrevit, ja s'olora la por, però tampoc ha sigut tant així de valent per les atraccions com en Max. Els dos s'ho van passar teta, això si.
I la nostra butxaca aquest any també... uns 100€ en atraccions ja els hem gastat. I em sembla una barbaritat.

Dilluns nit, jo tenia planejat un sopar amb amics des de fa setmanes. L'última vegada que vaig sortir amb ells va ser per carnestoltes... així que crec que m'ho mereixia. Va ser molt light, però amb ells desconecto tant, que no necessito beure. Riem de les qualsevol ximpleria, i es que 28 anys d'amistat parlem de qualsevol cosa que ens pixem (normalment de marranades) jajaja
Vam sopar a casa, i després vam anar a fer una copa i a fires, a riure com nens petits. Vam riure molt als toros, al saltamontes i després a la casa del terror. Que anavem súper cagats esperant sustos per tot arreu i va ser cutre cutre.
Després un vol a barraques. No ens sentíem com anys enrere. Suposo al no haver begut no teniem gaires ganes d'estar per allà.
A les 3:30h ja era a casa. Avuí m'he llevar a les 12 del migdia amb la sensació de que necessitava dormir molt mes.

Aquesta tarda els nens s'han disfressat per Halloween, ja que ahir no va poder ser. Tampoc em fet res especial. El simple fet de sortir al carrer disfressats ja s'han quedat contents.




Tinc ganes de normalitat. Tinc la casa que no accepto visites fins la setmana que bé. Demà m'espera una bona feinada que dubto molt que acabi.





dilluns, 17 d’octubre de 2016

PRIMER DE PRIMÀRIA

Aix, si va ser ahir que el meu bebè gran començava P3 amb 2 anys i 8 mesos... i ara ja en farà 6 al Desembre i fa 1r de Primària...
Amb en Leo m'està passant tôt tant ràpid... quina peneta...

L'Educació Infantil va ser una etapa dura, sobretot durant P3 i P4, que se'l veia tant petitó... tant tímid (que ho continúa essent) però d'una altre manera...

Hi han tants canvis ara durant el primer any de cicle inicial... és com començar de zero altre vegada, on ara ell ha de començar a ser mes responsable amb les seves cosetes... Començar a ser autònoms, competents i crítics amb ells mateixos.

On cada setmana ja tindran deures, deures que ells mateixos poden fer sols ja que son sobre coses que han treballat a classe. Sé que a mesura que creixin els deures aumentaran, pero aquí estic jo, per ajudar-l'ho a estudiar i a que se'n surti.
Que sigui un nen aplicat i responsable amb els temes escolars és una de les meves prioritats (també amb en Max). Faré el que fagi falta perquè no siguin nens que passin olímpicament de tot.

M'agrada molt un de les coses que fan a l'escola, que és AUTO EVALUAR-SE. Si, ells mateixos han de ser concients del seu comportament i actitud, i son ells que es posen la nota. Al menys, en Leo, reconeix quan no fa les coses bé, no és una persona que digui que ho fa bé si no és així.

Per exemple, cada día s'evaluen si han entrat i sortit correctament a l'aula, si han sigut endreçats per poder començar... Tenen una graella a l'agenda amb cares, una somrient i l'altre trista, i ells mateixos es pinten cada dia com creuen que ho han fet (no se si ho fan cada día, de moment en Leo només ha pintat un dia, i mitja cara trista) -> ho he fet mig mig- em va dir.

Un tema que em treu molt de pullaguera, és el material escolar.
Aquest any ja utilitzen estoig, i cada divendres el tornen a casa per repostar el que fagi falta.

La primera setmana d'escola, el dimecres ja havia perdut els llapis; li vaig posar dos més. Divendres en venía només amb un. La goma d'esborrar tota trossejada, els taps dels rotuladors molts sense tapar correctament, els llapis de colors alguns ja per la meitat, així com els llapis normals, que us asseguro que jo crec que alguna de les assignatures deu ser la de treure punta al llapis,  perquè un d'ells era mes curt que el meu dit petit, a mes a mes de fer punta per els dos costats...

Ha d'apendre a ser responsable i a cuidar el seu material. I cada divendres quan arriba amb l'estoig ja es que m'espanto...

Aquest any també es vesteixen sols per fer educació física.
De moment no hem tingut cap incident amb la roba, no ha perdut res i tampoc ha agafat res d'algun company... però a partir d'avuí, es ell qui s'ha d'apendre a fer la motxilla.
A part, cada matí li he de recordar que agafi la bossa de classe... està tant acostumat pobret a que jo li fagi tot... i ara ha de començar a ser més independent... i cada matí li he de recordar, quan ja sortim per la porta "Leo, no et deixes res?" i em mira amb cara de : no se pas què cony em dius .

Però bé, poc a poc. Son rutines noves de les que tots ens hem d'adaptar, no m'hi puc pas enfadar. A vegades concentrar-se ens és a tots tant difícil ...

No ha tingut problemes per adaptar-se. Tot i que no entén que el seu germà vulgui portar una joguina fins a l'hora d'entrar a classe, i el deixi i a ell no. Si no em queda mes remei el deixo, pero intento que aquesta tonteria que té en portar joguines la deixi estar, no sé si faig bé, si el faig mes gran del compte, però s'agafa unes mosquejades perquè en Max en porta... no entén que és petit, bé, si que ho entén, pero no li don la gana.


Li costa explicar-me les coses que fa cada dia. Siempre li pregunto com ha anat avui? què heu fet? i la seva contesta és no m'en recordo. 

Un dia va ser ell que només sortir de classe em va dir: han vingut uns senyors a classe a fer un taller.
- ah si? i què heu fet ?
-  no sé, no m'en recordo
:[


Bé podría estar explicant forces mes coses però ho deixo aquí. La próxima explicaré sobre el començament de P3 d'en Max, que tampoc hi haurà molt que explicar, en Max desde el primer dia que el cole es com si fos casa seva... això si, es un "ligón", s'abraça a totes les nenes de tots els cursos jujuju 

dimecres, 12 d’octubre de 2016

COM NO ARRIBAR TARD A L'ESCOLA

Em fixo moltes vegades, quan ja he deixat als nens al cole, que ja sona el xiulet, i encara veig arribar a pares corrent, fent tard, d'altres inclús encara han d'aparcar el cotxe... A vegades em costa entendre com poden fer tard (quan només tenen un fill). Si, dacord, a tots ens pot passar algun dia, pero dels que em refereixo son cada dia...

A mi també em costa un munt aixecar-me del llit, vaig nèixer cansada, però el que no m'agrada es anar estressada per anar a l'escola, que hi vaig igualment, pero no m'agrada que ells fagin tard per culpa meva, i realment, si algún dia hem fet tard, per culpa meva no ha sigut.

Els nens (els meus) van al seu rotllo. Cada dia els he d'estar a sobre perquè espavilin, perquè veure's un got de llet els pot durar 15 minuts, bebent a compta gotes de la palleta... em desesperen... O 10 minuts repetint que es posin les sabates, i que no em fan ni puto  cas... és així... i encara que sempre surtim a temps de casa, l'estona per preparar-nos és tant esgotadora, que quan ja els he deixat, reconec mes d'una vegada haver-me'n tornat al llit.

Tinc el meu esquema que ara us ensenyo, del que faig jo cada dia ( i el dia abans per no fer tard ), evidentment, no em cal mirar-ho, a mesura que va passant el temps totes (i tots) sabem quina és la millor manera per organitzar-nos a casa amb nens, i no només per anar a l'escola.

La puntualitat és essencial per a mi, tant, que fins i tot és excesiva.



DIA ABANS:  Treuren's la feina el dia abans, preparar-ho tot és la clau.
- Comprobar l'interior de les motxilles, preparar la bossa d'esport, deixar les bates a punt...
- El que sobre tot em va molt bé, és preparar els esmorzars el dia abans. Normalment preparo entrepans de Bimbo, que per a ells els és mes fàcil de mastegar... així que un cop fets els guardo a la nevera i l'endemà només els he de desar a la seva bossa. O si els preparo tuppers amb galetes ja els hi gardo directament...

També és important que ells tinguin el seu horari... que cada dia sopin i vagin a dormir aproximadament a la mateixa hora.

EL MATEIX DIA: Molt important per mi poder despertar-me i preparar-me sola.
He d'anar al lavabo de puntetes, i reconec que fins que no s'han despertat no tiro de la cadena jujuju
Vestir-me amb calma, prendre un café... acabar de preparar si queda algo pendent és també clau per a mi.
Per això, aquest any m'aixeco abans de les 7:30h (abans 7:38h ) xD

Llevar als nens abans de les 8h, sense necessitat d'anar amb presses, esmorzar, vestir i tot amb calma. Això de la calma ells en saben molt.

I reconec que la majoria de vegades a les 8:30h ja sortim de casa (l'escola està a 2 minuts caminant) perquè comencen a barallar-se i a cridar... i prefereixo que els comenci a tocar l'aire una mica abans d'hora.
Així que a les 8:40 normalment ja estem plantats davant la porta del cole, sols, que em fa fins i tot vergonya quan comencen a arribar els professors, però prefereixo això a no anar corrent, és mes estressant per ells que no per nosaltres.

:P

Fins la pròxima




dijous, 6 d’octubre de 2016

PRESENTACIÓ

HOLA A TOTS/ES !!

Molts ja em coneixeu personalment, mai he amagat la meva identitat a ningú (cosa que a vegades m'he arrepentit de no fer-ho) inclús m'havia plantejat fer un blog anònim, perquè la meva vida es un puto "culebrón" i hi han coses que si les expliqués em faría famosa jujuju

¿ Per què aquest bloc i en català, ara ?

Quan vaig començar el meu blog La mamá de Leo y Max al 2012, em va ser més fàcil fer-lo en castellà, principalment per arribar a més gent. Tot i que aleshores el meu fill gran tenía 1 any i mig, la falta d'experiència com a mare era més gran. Amb els anys vas aprenent, sobretot a cagarla (habitual en mi).

Però sempre he explicat que a part del blog, escribia per a mi mateixa les coses que no podía publicar, o més aviat que no eren apropiades per compartir-ho. No vull dir que ara ho fagi, però al menys no he d'explicar les coses dues vegades.

He conegut a gent fantàstica per aquest mon que ara no m'entendran, i em sap molt de greu. Però estic atravessant una etapa de la meva vida, no sabria dir si bona o dolenta, pero de la que necessito fer canvis. Necessito expressar-me com jo se, necessito explicar coses dels meus fills, que si els tradueixo no sona igual, i no els sento a ells.

Vinc amb moltes més maníes, estic en un punt de que encara estic per menys òsties...  coses que mai hagués pensat que em molestarien ara em pesen molt. Vinc amb una mentalitat molt clara, encara que a vegades em sento molt perduda.

La vida no em va ni bé ni malament, simplement, em va. Lluitant perquè no els falti de res als meus fills, i a vegades sobreviure es tant difícil... potser és per això que necessito començar de zero aquií també.

Ara treballo desde casa, i la veritat que m'ocupa la major part del día la feina. Pero tinc estones mortes, (les de la migdiada) que encara em pregunto per què la faig si quan em desperto estic insuportable ...

Bé, tinc ganes d'estar per aquí un altre vegada, poster fins i tot m'animo a penjar algun vídeo...

Tinc masses idees al cap i poc temps.

Ens veiem per aquí, gràcies per a ser-hi


Laura
(la mare que els va parir)