dijous, 12 de gener de 2017

Instagram i jo, jo i instagram

Les xarxes socials, com a tot en la vida, s'han de gestionar d'aquella manera que ens fagi sentir bé, i que, encara que tothom te la seva opinó (normalment contrària a la nostra) no deixar que ens mengin l'olla pensant que alló que fem i publiquem està malament.

Crec que tots som conscients dels perills que hi ha per internet. A partir d'aquí cadascú és l'ho suficientment adult per decidir i fer el que vol, ensenyar el que vol i per què ho fa d'aquesta manera.
Ara tampoc em posaré aquí a parlar del que hi ha i no hi ha.

Jo he tingut en poc marge de temps moltes opinions contràries respecte això. Perquè molta gent propera, normalment familiars son els que et mengen l'olla dient que perquè ensenyo o dic X per les xarxes socials.

Jo utilitzo moltíssim Instagram. Cada día pujo foto. Evidentment jo soc l'ho suficientment llesta per saber quines coses posar i quines no. Que l'altre gent estigui d'acord o no, ja no és problema meu.

Quan em critiquen alguna cosa que per a mi em sembla absolutament normal i quotidià, em pica molt. No se gestionar ni les crítiques ni les opinions contràries. I si algú em comenta una foto negativament, li dic de tot 

→ Hi han moltes fotos que jo miro, tant de persones que segueixo com que no segueixo, i si no m'agraden, no dic res, passo de llarg. I si, ganes no m'han faltat a vegades de dir la meva opinió, però després penso: "és problema meu"? oi que no, doncs que fagi lo que vulgui, igual que jo.

I tot això em va per un simple comentari que em van deixar ahir a aquesta foto que vaig penjar: 



Al peu de la foto vaig posar: sincronizados hasta pa' cagar 
(si em seguiu a instagram ja la veuríeu) també la vaig posar al meu Facebook personal


Primer de tot, no penso tatxar el seu nom, perquè les persones amb opinions gratuïtes em fan molta ràbia. 

Realment, el comentari, no te res en si, era una opinió bastant normal, però que a mi em va tocar molt els ovaris. Aquest "pobrecitos" principalment... POBRECITOS DE QUÈ aiam ? 

1- Aquesta tía, a mi no em coneix de res i no sap la gràcia i salero que tinc
2- Ni ella ni ningú sap si la foto es postureo: - vaig fer seure jo als nens per la foto ?
                                                                        - feien caca en aquell moment ? (ja es veu que no, no tenen la cara vermella d'apretar) 
3- Si van ser ells que em van demanar que fes una foto.
4- altres opcions

i tampoc m'he de justificar. 

En resum, que estem en una etapa, que tot el que fem és criticat, que sembla que hem d'anar amb peus de plom, cada vegada més la llibertat d'expresió cau en picat. Sempre hi haurà una mare toca pilotes que ha de dir la seva.

Però des d'aquí, mare amargada, et donc les gràcies. Gràcies a tu has fet que escrigui al meu bloc 2 vegades a una setmana. Has donat bombo al meu instagram i m'has inspirat per escriure.


→ Però el tema de les xarxes socials és mes ampli que tot això. Hi han persones que et volen seguir, per guanyar seguidors. És a dir, et segueixen, perquè tu els segueixis, i després et deixen de seguir. 

Ahir també, vaig posar una foto del meu primer dia fent exercici. El fet de posar hastags, fa que tinguis una recerca més amplia, així que unes quantes pàgines dedicades al mon de l'esport, em van començar a seguir, només per una foto. Una. 


Un perfil que té més de 13 mil seguidors, el que vol n'és més. Per això segueixen a "diestro y siniestro).

Jo no sé les persones que tejen/teniu molts seguidors, que poseu una foto i en 1 minut teniu mes de 100 likes com ho feu, perquè son moltes notificacions, pero jo, que no en tinc tants, de seguida veig qui em comença a seguir de nou, i ràpidament bloquejo, com en aquest cas. 

Jo busco compartir, interactuar amb altres mares (i pares) i amb gent coneguda. Així que cada vegada que veig alguna persona extranya, que no té res a veure amb el meu món, fora. 

Amb instagram però és fàcil veure qui et xafardeja, tant si el tens públic com si no. L'stories, et surten les persones que et veuen, i pots veure qui hi ha que no siguin dels teus seguidors i al costat dret hi ha una X, que farà que aquesta persona no et pugui veure la història. 
I això també és fantàstic, perquè tots tenim gent per compromís, que per el motiu que sigui no borrem, que mai donen like a les nostres fotos. 

I nosaltres pensem: aquesta persona no sé perquè té compte, si no la utilitza. Si que la utilitza si, per xafardejar-te. Així que pots fer que aquesta persona xafardera no miri la teva història.

Bé, dons fins aquí.

Gràcies a totes les persones que per instagram m'han animat i que pensen com jo, les opinions i comentaris gratuits els tenim tots. Què he d'aprendre a gestionar-ho si em torna a passar i que tothom, abans de dir res, és miri a ell mateix i pensi si ho està fent bé.


La mare que els va parir, que soc jo









dimarts, 10 de gener de 2017

REIS: regals low cost


En el meu antic bloc, vaig parlar de com fèiem nosaltres els regals per Reis: explicava que fèiem 3 regals, cada Rei en portava un. 

Però aquest any, m'he saltat la regla a la torera. 
Principalment perquè per fer aquesta regla, un dels regals ha de ser una cosa que sigui molt desitjada per ells (i normalment te un cost considerable) Per a mi, regalar una joguina que superi els 25€ em pica molt... i mes quan veus que no hi acaben jugant, només el dia de reis perquè és la novetat. 

Així que aquest any, a casa nostra, han portat forces cosetes que son joguines tontes, però que penso que son molt divertides i entretingudes. 
Fa poc vaig descobrir la botiga TIGER on tot el que hi ha és una passada, molt original i a sobres súper barato. La qualitat pot ser que sigui com la dels xinos, però, si els meus fills son uns manasses, i ho trenquen tot de seguida, tant li fot!

Algunes de les coses que vaig comprar allà (que no totes) son les següents:

 
Això és una caixeta petita per fer excavació, no recordo si em va costar 3€, però com sabeu, en Leo va estudiar aquest primer trimestre els dinosaures i em va semblar súper adient ! Encara està per estrenar

 
Això és un joc per en Max (bé, per els dos, s'ha de compartir) Son unes plantilles de cartró, on cadascú en te una, llavors tens unes fitxes, que has de posar al revés i anar agafant fins anar completant la teva plantilla. Crec que em va costar 5€

 
Soposo que ja sabeu què és. Has de muntar les figuretes i llavors amb la planxa queda compacte i pots penjar-ho... Ahir ho vam provar amb en Leo i li va agradar molt. Després va venir en Max i li va destrossar quan ja estava planxat grgrgr
No se si em va costar 2 o 3€ (un per cada un)

 
Això és boníssim ! D'aquells jocs que també si ho regales als amics, i estàs en colla acabes rient molt! Una cistella per al cap, i res anar fent bàsquet! Segur que mes d'un te la mala idea de fotre't la pilota per la cara en comptes d'encistellar! 

Aquestes son algunes de les coses que van dur a casa. Evidentment la plastilina, i algun playmobil no van faltar... 

A més després fas la ruta per casa dels avis, i acaben tinguent moltíssimes coses, i ells ben feliços.

D'aquests reis em quedo amb una frase de'n Leo:

- No entenc com ens han portat tantes coses amb l'ho malament que ens hem portat

Una reflexió de la criatura molt interessant... No se si aquest any que ve, serà l'últim abans de que descobreixi la veritat, però ell sap, que es porti com es porti tindrà regals... 

I d'en Max, va ser molt bo, perquè també els van dur els reis un raspall de dents, en Max el va obrir sense exagerar tremolant, amb una cara com si allò fos LO MAS DE LO MAS, i va dir: uuuuuaaaaaala un pinzell !!!!!! 

No vam poder parar de riure. 

Aquest any, he patit bastant amb els reis, pensant que alló que els havia comprat, per el fet de ser mes econòmic, vaig tenir el sentiment de fracàs.
Però em van donar una lliçó, tot els va encantar. Encara que tinguent alguna coseta "bona", les xorrades aquestes van ser un èxit. 


Fins aviat !

La mare que els va parir, que sóc jo

dimarts, 3 de gener de 2017

2017: PROPÒSITS i ESPERANÇES

Pensant en aquest 2016, la valoració que en faig es bastant negativa.

M'encantaría poder explicar quins son els meus motius, però per aquí no ho puc fer, principalment per les repercusions que pot causar... i eh! Ganes no me'n falten, perquè sé que més d'un fliparia... i sobretot perquè sé la quantitat de persones que em recolsaria, i les portaría al meu terreny ...

Diuen que de tot alló que et fa mal, et fa mes fort... i no se, pero espero que de tot el que hem viscut, que ara en patim les causes (si se'n pot dir patir) però jo crec que és mes com una nova oportunitat per fer les coses millor. Ja et dic jo, que no tornaré a viure el que he viscut.

Realment no he fet una llista de propòsits aquest any. Si, tinc coses que vull canviar de mi mateixa, els típics tòpics, pero intento viure des de fa un temps, d'una manera mes profunda, fer, ser i dir el que vull i no vull realment. I la veritat que em va força bé. El mes important ara mateix per mi, es fer valdre els meus principis.

Però va, aquí la meva mini llista de propòsits:

1- Ser jo mateixa
2- Respirar abans de parlar i/o actuar
3- Fer un canvi d'imatge a la meva casa
4- Conseguir una casa endreçada
5- Educar al gos
6- Abdominals
7- Posar-nos al dia de les despeses personals
8- Tornar a ser autònoma
9- Utilitzar cada dia els meus "pots d'estalvi" (ja explicaré de què es tracta)
10- Sortir a correr amb els gossos
11- Tenir paciència
12- No utilitzar el mòbil davant dels meus fills (mirar xarxes socials principalment)
13- Sentir-me bonica
14- Tenir moments per mi, fora dels habituals
15- Reparar desperfectes de casa
16- Seguir els meus instinto
17- Estones en parella que no siguin a la feina
18- Comunicació i sinceritat
19- Seguir escribint (aquí) i en privat
20- Sortides amb els nens
21- Novembre 2017: Tenir Reis / Nadal enllestits



Però el 2016 m'ha deixat records i imatges molt bonics.

M'he tornat a disfressar per carnestoltes i estar amb els meus millors amics, he complert 30 anys, vam aconsseguir que en Max perdés la por a la piscina, el meu home va veure per primera vegada els focs de Blanes (i jo feia molts anys que no els veia), la nova caseta, adoptar en Kilo i ara també tenim la Lola, el nou restaurant, el primer treball de veritat de'n Leo i el seu primer (i de moment únic) gol a futbol, quan va aprendre a anar amb la moto de cros, l'inici del cole d'en Max, el viatje a Disney...

I em deixo moltíssimes coses, però estic feliç de tenir sempre als que necessito al meu costat.



dimecres, 30 de novembre de 2016

DISNEYLAND PARIS: viatge en familia


Un del meus patiments d'aquest viatge era el tema de l'avió, ja que era el primer cop dels nens, al meu home no li agrada volar i a mi... què vols que et digui... 

A més el meu home va voler agafar un vol aviat per poder arribar allá París d'hora i aprofitar el dia.
El nostre vol sortia dilluns 21 a les 7:20h del matí, això significa que 1h i mitja abans a l'aeroport = 6h del matí, i això també significa aixecar-te més aviat encara ( a les 5h), que van ser les 4:30h perquè en Max el diumenge no estaba gaire fi, i li va començar a fer mal l'oïda, i a les 4:30h va començar a delirar "no m'has deixat el mòbil mama" anava dient ... Total, que ens va despertar a tots, i amb mes calma ens vam preparar... en Leo no va tenir problemes, era tanta l'emoció que estaba super despert... a en Max li vaig donar Dalsy, el vaig vestir i es va quedar mig adormit altre vegada. Vaig patir molt pensant que ens donaria molt pel cul durant el trajecte en avió (no va ser així)

Un cop a l'aeroport tranquilament vam anar a buscar els bitllets i a facturar maletes i a fer cua per embarcar. Els nens ven feliços, a les 7 del matí cantant i fent el burro. 

En Leo va al.lucinar amb l'enlairament de l'avió, jo com sempre em vaig cagar quan s'enlairava perquè l'avió s'inclina molt i no em fa gens de gràcia.
En Max al cap de 20 minuts es va quedar adormit fins quasi ben bé aterrar (YUJU) i després a l'autocar de camí a Disney es va tornar a dormir mitja horeta mes.




El nostre hotel, el CHEYENNE, ambientat en plan far west, la zona de les habitacions era per flipar... com les películes... només faltaven caballs de veritat i bales de palla pasar rodant... això si, ens va tocar la part nova de l'hotel... a l'altre punta... i anant amb nens, quasi 10 minuts caminant. 








Vam deixar les maletes a l'habitació i vam anar a buscar l'autobús que sortia des de la mateixa entrada del hotel fins al parc. 

Veure la cara dels nens, veure tot alló per primera vegada... sobretot en Leo, que ja és conscient de moltes coses... En Max només feia que preguntar on eren les atraccions... com que moltes no estan a la vista no s'enterava de què anava el tema... Es pensava que eren fires o no sé què tenia en ment exactament.

El millor també, és que tot ja estava ambientat per Nadal... la música, les carrosses, l'arbre de Nadal de l'entrada... (que vaig aprofitar per ja fer la foto per la postal de Nadal d'aquest any)





Pero, en aquest post vull explicar quina és la realitat d'anar a Disney, per els que hi vulguin anar valorar i tenir en compte segons la meva experiència. 

MENJAR A DISNEY

Nosaltres vam contractar el viatge a través d'una agència. Vam estar mirant preus, no anem sobrats, és per això que vam decidir no agafar la mitja pensió, perquè:
1- Els meus fills mengen poc
2- Havíem d'agafar TOTS la mitja pensió, no solsament dos adults, o dos adults i un nen... o TOTS o CAP

Així que només vam agafar l'esmorzar, del que vam aprofitar-nos bastant, i sé que tothom ho fa, és intentar agafar una mica més per endur-nos al parc i anar picant. 

Menjar a dins del parc als restaurants és una ruïna. 

Si, és super car ! Una aigua de 50cl val 3,19€ i si te la acabes i pretens emplenar-te-la d'alguna aixeta, oblida-te'n, surt calenta. 

Un dinar a qualsevol restaurant del parc per 4 persones, costa uns 70€. 

-> El meu home va anar a comprar a una de les paradetes un parell de donuts, un cookie, un suc i una aigua... Sabeu quant li va costar això? 27€

En fi, que anar a Disney s'ha d'anar amb diners, tant si és per menjar a dins del parc, o com agafar mitja o pensió sencera, que es dispara molt el preu final del viatje en el nostre cas.
Si haguessim agafat mitja pensió, el viatge ja ens sortia 400€ mes, i en els 3 dies i mig que hi vam estar, per això no ho vam agafar, perquè aquests diners, TANTS, no els vam gastar en menjar. 
(sort que els nens i jo mengem com pardalets) jujuju 

A més a mes, quasi tots els restaurants ofereixen pràcticament el mateix: hamburgueses amb patates, frankufurts... i el que mes ens va tocar la moral era que el PIZZA PLANET estigués tancat, de fet molts restaurants, i casualment dels que més ens agradava el menjar estaven tancats... 

ATRACCIONS 

Sabeu la quantitat d'atraccions que estaven tancades i/o en reformes? 
El tren de la mina, dels que mes ene va tocar la moral... de fet una setmana abans ja haviem vist que estava en reformes... pero teníem l'esperança de que quan hi arribessim estaría obert... 


Al 2013 va ser la meva primera vegada a Disney, i ja no hi vaig pujar perquè la cua que hi havia era increïble... i m'he quedat altre cop amb les ganes

De cada ambient del parc hi havien 2 atraccions tancades, a part dels restaurants de cada zona, potser només ni havien 2 d'oberts... una decepció...

De la zona on es troba aquest tren, només hi havia obert la Mansió (fantasma) que hi vam pujar 3 vegades.

La primera pensava que els meus fills es cagaríen de por, i por no en fa. És mes el fet de la foscor i la decoració, però els hi va agradar molt.  🔝🔝 



Els meus fills em van sorprendre, sobre tot en Leo, que ell és força cagat quan es tracta de pujar a atraccions fortes de fires i aquí ens va sorprendre. 

La que més li va agradar va ser la de'n Nemo, que és com una muntanya russa... s'hi va pujar 3 o 4 vegades (amb mi 1) i la cosa és que el "vagó" s'inclina completament, poc li falta per posar-se cap per avall ! 

EL MES IMPORTANT, quan vas a Disney amb nens de 3 o 5 anys, és medir-los a casa primer. Has de fer una alçada mínima, i ja no importa que un adult vagi amb ells, si el nen no fa la mida, no pujarà.

Jo el vaig medir a casa, i malament...

Amb en Leo no sé com carai ho vaig fer, pensava que media 1,22 i quan volem pujar a una atracció per 1,20 d'alçada, resulta que al nen li falten quatre dits per arribar-hi. 

El meu home i jo ens vam mirar flipant, no pot ser- vam dir-nos ! Així que quan vam arribar a l'hotel vam demanar un metro... i si si, el nen feia menys del que jo havia calculat...
Tot i així, va poder pujar a quasi tot.

En el cas de'n Max, que té 3 anys, ell fa 1,06. Segons vam estar mirant abans del viatge les alçades de les atraccions, la mínima abans de les de 1,20 eren 1,02... així que quan vam arribar a la Torre (l'ascensor que cau) el van parar per medir, i a la porta posava 1,07. I si si, que per 1cm no el van deixar pujar. 
No és una atracció perillosa, perquè vas assegut amb cinturó, al costat hi anem sentats sense cap tipus d'impediment per aguantar-los una mica... així que ara potser em tractareu de mala mare, o pensareu alguns pares i mares descents que de què anem... però l'endemà li vam posar uns guants a dintre les botes perquè pugués pujar! I NO VA PASSAR RES DE RES ! 

Evidentment, si li haguessin faltat 3 cm no ho haguéssim fet, pero és que va ser tant injust... el nen rossava la mida mínima... en fi. 

És per això que igualment, us dic que media bé als vostres fills, al menys perquè puguin pujar al màxim de coses possibles. 

Perquè si teniu dos fills també, el gran de 5 o 6 com el meu, i un de petit com en Max, amb 3 anys acabats de fer, amb 3 anys s'en donen compte de que no pujen a la majoría de coses, i pobrets, és molt frustrant.



 Les CUES per pujar a les atraccions no van ser per tant.. les mes famoses com la de Nemo i Ratatouille, així com fer-te fotos amb els personatges Disney eren considerables... 30-40 minuts... 

Si hi ha una atracció que us interessa molt pujar, podeu agafar el FAST PAST, que és un ticket que us dona una hora del día (que no es por escollir) i poder-se saltar la cha directament.

IMPORTANT A TENIR EN COMPTE ABANS D'ANAR A DISNEY: consultar la temporada, i si cau en festius a França. De francesos n'hi ha sempre... 
Nosaltres quan hi vam anar al 2013, al Febrer, vam enganxar setmana blanca d'allà... no us podeu imaginar la quantitat de gent... 

RECOMANACIÓ:

Si aneu smb algún nen de 3 anys, quasi 4 (en el nostre cas) porteu cotxet... En Max des dels 2 anyets que en va sense... i arribes a caminar el que no està escrit... Sort que ell no es queixava, però ell anava al seu ritme, xino xano, sense pressa... així que al 3r dia vam decidir llogar un cotxet per 20€/dia, que al final va utilitzar mes en Leo que en Max... 

Però per poder sortir del parc Disney i anar als "studios" s'ha de deixar una fiança de 50€ ... (en fi)


ESPECTACLES i DESFILADES

Nosaltres en vam veure dos d'espectacles: 

El de MICKEY AND THE MAGICIEN ... EM VA ENCANTAR! Tot i que parlen en francés (com a tots els espectacles) s'entén força bé... i començen a sortir els personatges Disney cantant... la pell de gallina, en serio ! 
En Max al.lucinava, tant, que es va quedar adormit jajajaja 

i el de MOTORS...ACCIÓ! Que t'ensenyen trucs amb cotxes, com es fa una pel.lícula d'acció, amb trets, perseccucions... s'em va fer molt pesat, i ja l'havia vist... Per començar, fins que s'emplena tota la gradaría pot passar mitja hora... després et fan una presentació eterna... van fent parades per explicar-te... en fi. A en Leo si que li va agradar molt, és clar. Està en aquella fase de que la velocitat i la mitja violència els mola (grgrgr)


I acabo ja.
Donar les gràcies al meu home per aquest viatge, perquè necessitavem aïllar-nos una mica del món real, i viure uns dies els 4 sols sense estar pendent de res. 

Intentarem fer butxaca abans de que en Leo fagi els 8 anys (a partir dels 8 els nens ja paguen) i només falten dos anys... però a la pròxima anirem més ben preparats ! 

Ha sigut increïble poder tornar a sentir la màgia que desprén Disney, i veure les carones d'ilusió i de flipar dels nens. 







AH! Se m'oblidava..  No vaig poder evitar fer-li una foto a aquesta dona. Es va patejar tot Disney amb uns taconarros de la òstia  ... si jo amb sabata plana ja acabo destrossada... !!! MARE DE 10 ! 



FINS LA PRÒXIMA !!

La mare que els va parir, que soc jo































dimecres, 16 de novembre de 2016

EL MEU FILL S'AVERGONYEIX DE MI, DE LA MARE QUE EL VA PARIR...

Doncs si, aquest dia ha arribat... el dia en què el meu fill no vol estar en mi... Bé, mes que estar amb mi, no vol contacte físic.

Des de fa un temps, que quan anem a l'escola, ja el curs passat, quan li demanava el petó abans d'entrar, dissimuladament mirava al voltant... però aquest any, com que en Max fa P3 i tinc la possibilitat d'entrar fins a la classe, quan marxo veig a en Leo a la fila, i per nassos hi he de passar per el costat per poder sortir.

Al principi li deia  adeu, o qualsevol cosa... però la seva resposta cap a mi, era del tot menys afectiva.
Es fa el xulo davant els companys.
O em contesta alguna tontería perquè els amics riguin, o em vacil.la, o posa els ulls en blanc... r
Recordo la primera setmana d'escola que vaig voler fer-li un petó mentre era a la fila, i l'ho únic que em vaig endur va ser un cop de motxilla.
Vaig marxar ben enfadada, no li vaig dir res perquè no volia tampoc renyar-l'ho davant de tothom.

Des d'aquell dia, que quan deixo a en Max passo ràpid pel costat i intento no mirar-l'ho.

Fins aquí no hi ha mal. Entenc que estigui en aquesta edat i no m'afecta gaire, perquè crec que tots hi hem passat tard o d'hora.

Però del que em vaig donar compte ahir, i a casa, en la nostra màxima intimitat és que no vol contacte amb mi. Potser més que no vol, és que també li fa vergonya, no sé... però el cert és que em vaig sentir molt malament. Vaig plorar i tot, enserio (això de ser una persona tant sentimental és una merda). No ho puc evitar, em dol que el meu fill es negui a abraçar-me, tot hi sent conscient de l'edat en la que està...
En el moment que em rebutja no penso precisament "bah, no passa res, és l'edat", penso "què he fet malament per què no em vulgui ?"

Ahir justament, parlavem amb el meu home, que em d'intentar canviar una mica el torn amb els nens. En Max, de sempre ha estat més emmarat. Sempre reclama la meva atenció, en Leo és mes del papa. I ara encara més des de que ha començat a jugar a futbol, i al papa li encanta i veu que el papa juga amb ell... però em decidit intentar canviar una mica, com deia el rol.

Ahir va ser el papa qui va anar a buscar en Max de l'extra escolar, i llavors va venir a fútbol fins que acabés en Leo.

Feia tanta, tanta fred, que vaig pensar en que cuan arribessim a casa, em daría un bany d'escuma amb en Leo. A ell sempre li ha agradat, i poques vegades ens hem banyat junts, però mai n'ha tingut cap problema.

Arribem a casa, i quan li dic la idea que havia tingut, va reaccionar malament. QUE NO I QUE NO, que no es volía banyar amb mi.
Un cop al bany, començo a emplenar la banyera, li demano que es des-vesteixi, mentres jo també em vaig despullant.
Tota l'estona renegant, que no es volia banyar amb mi, que volia estar sol.

Vaig entrar jo primer a la banyera, ell seguia discutint sol, i al final, de morros va entrar amb mi.
Però això no és tot, un cop a dins, que apartés les cames i que no el toqués. (No us podeu imaginar la cara gilipolles que jo tenía) No entenía res de res...

Total, que jo em vaig dutxar mentres ell no jugava ni res, em mirava i em deia que m'espavilés que volía estar sol.

Un cop vestits els dos, abans de tornar al menjador, m'hi acosto i li dic:

Mama: Em fas un petó carinyo ?
Leo: NO ! No vull petons, i no vull ser un nen bo, vull ser dolent.

I va fer mitja volta i va marxar.

Quan li vaig explicar al pare el va renyar, tampoc entenía aquesta actitud cap a mi.
Jo vaig estar molt en shock, però quan s'en van anar a dormir, vaig venir-me avall ... El meu home reia, va estar molt comprenssiu amb mi, sap com soc de sentida.

I jo ahir, mentre plorava sabía que no era per tant, avuí també ho se, però no ho podía evitar.

Suposo que el fet de que es vagin fent grans, i que ja no et necessitin no ho porto gaire bé.

Ah, això si, el petó de bona nit i l'abraçada si que me la reclama :)






La mare que els va parir, que sóc jo. 

dilluns, 7 de novembre de 2016

Primer "treball" d'en Leo

Més que treball, és un projecte.

Els projectes els treballen en grups. Cada membre del grup busca informació per així completar el projecte/ treball (crec que més o menys funciona així) -> A vegades sembla que m'entero de les coses i realment em perdo per el camí 

Triar el projecte:

Fa unes setmanes a cada nen, de deures de cap de setmana, se'ls va donar un full on havien d'escriure tres temes dels que els agradaría treballar, i sempre acaben coincidint, i s'escull el tema més dit.

Els temes que va triar en Leo son:

- El cos humà (com que no sabía que dir, li vaig dir jo. Primer em va mirar amb cara de: eing? i li vaig dir: si home, el cos humà és totes les parts del cos, també la tita... es va posar a riure i va dir que si) jajaja
- Els somnis (és un tema massa xungo per fer nens petits, però em va sorprendre que m'ho digués)
- L'espai (planetes)

Però el tema que ha sortir son els Dinosaures.

Crec que estudiar els Dinosaures és molt interessant, però a la vegada molt difícil d'explicar segons què.
En el grup cooperatiu, com he explicat abans, cada nen ha de buscar sobre un tema (dins del tema) i a ell li va tocar "Les diferents teories d'extinció dels Dinosaures" No va ser problema trobar-les, el problema va ser explicar en idioma nen de 5-6 anys de què tractaven. Així que no sé si ho vaig fer bé. Tampoc sé si ell les haurà d'explicar íntegrament.
Hem anotat aquestes teories en un full i ho presentará així.

Llavors també cada nem havia de buscar informació sobre un dinosaure amb la lletra que els havia tocat. A ell, amb la lletra P. 
(visca la al.lineació) jaja 
Protoceratops, va triar. Així que vam buscar una breu explicació i ho va escriure en un full.

També es poden portar coses que tinguem per casa, i a part d'algun ninot, sempre acabo comprant alguna cosa. Estava comprant als xinos i vaig trobar una enciclopedia i li vaig comprar.

(no és un protoceratops, però és el que hem trobat)


Als Xinos 7,50€


Quins nervis de saber com li anirà... quan els pares participem en deures i treballs, no us ho preneu com a algo personal ? 

Però he de reconèixer, que estic prou satisfeta, perquè en tot moment que ens hem hagut de posar a fer el treball, no ha protestat i ho ha fet de bona gana. Ha sigut participatiu i s'ha inventat les seves pròpies explicacions per les teories.



Fins la pròxima

att. La mare que els va parir, que sóc jo 

dimarts, 1 de novembre de 2016

FIRES de GIRONA 2016

Han sigut unes fires molt extranyes (i això que fins diumenge encara duren), però realment no crec que hi tornem a anar.

Ha sigut el primer cop del restaurant nou al costat de fires i està essent una absoluta bogeria. Per l'ho bo i l'ho dolent. Tinc la sort que jo donc un cop de mà una estona i em puc organitzar bé a casa i amb els nens, però duc un descontrol horari (i estic ara mateix la mar de descansada). 

Però aquests dies no he disfrutat quasi res dels nens. Des de divendres que han dormit a casa de l'àvia (avuí ja dormen a casa), que els he vist per dinar ràpid, pero després jo necessitava migdiada per a la nit tornar a treballar. I quan ens despertavem de la migdiada ja era portar-los altre vegada amb l'àvia.

El diumenge en Leo va anar a una festa d'aniversari (gràcies als pares d'un amic de classe que es van oferir a endur-se'l, i n'estic eternament agraïda) ja que saben la feina que tenim i han fet el possible perquè el nen no es quedés a casa. Així que en Leo, tot el diumenge va ser fora, fins quasi bé l'hora de sopar. Però poc després de que arribés a casa jo ja vaig marxar a treballar.
Al matí del diumenge vam fer una petita volta amb en Max per fires, ni 1h vam estar-hi. Al menys una de les atraccions que va pujar amb el seu amic Roc #bestfriend el de la fira es va oblidar a recollir-l'hi la fitxa així que la vam guardar per l'endemà.

Però a l'hora de marxar tot van ser plors, mes que res perquè en Max volia pujar a una espècie de gàbia que te colxonetes i obstacles, que per pujar aquí fill meu, anem a passar el dia a l'espai nens del centre comercial. Em nego sempre a pagar per pujar a atraccions on les poden disfrutar qualsevol dia.

El dilluns ja vam repetir amb els dos nens. Aquest any s'ha not at bastant la pujada de preus, no recordo que l'any passat quasi totes valguessin més de 3,50€ potser si... no se.
Però aquest any el que s'ha lluït pujant a moltes coses ha sigut en Max, i no precisament per portar un dia d'avantatge a en Leo, si no perquè volía pujar a llocs on un nen de 3 anys no puja normalment.
Es va pujar al Ratón vacilón, al làtigo i a una muntanya russa de davant la noria, sense por de por de res i tot decidit, i a sobres plorant perquè també volia pujar a l'ala delta (és a partir de 5 anys).
En Leo no és tant atrevit, ja s'olora la por, però tampoc ha sigut tant així de valent per les atraccions com en Max. Els dos s'ho van passar teta, això si.
I la nostra butxaca aquest any també... uns 100€ en atraccions ja els hem gastat. I em sembla una barbaritat.

Dilluns nit, jo tenia planejat un sopar amb amics des de fa setmanes. L'última vegada que vaig sortir amb ells va ser per carnestoltes... així que crec que m'ho mereixia. Va ser molt light, però amb ells desconecto tant, que no necessito beure. Riem de les qualsevol ximpleria, i es que 28 anys d'amistat parlem de qualsevol cosa que ens pixem (normalment de marranades) jajaja
Vam sopar a casa, i després vam anar a fer una copa i a fires, a riure com nens petits. Vam riure molt als toros, al saltamontes i després a la casa del terror. Que anavem súper cagats esperant sustos per tot arreu i va ser cutre cutre.
Després un vol a barraques. No ens sentíem com anys enrere. Suposo al no haver begut no teniem gaires ganes d'estar per allà.
A les 3:30h ja era a casa. Avuí m'he llevar a les 12 del migdia amb la sensació de que necessitava dormir molt mes.

Aquesta tarda els nens s'han disfressat per Halloween, ja que ahir no va poder ser. Tampoc em fet res especial. El simple fet de sortir al carrer disfressats ja s'han quedat contents.




Tinc ganes de normalitat. Tinc la casa que no accepto visites fins la setmana que bé. Demà m'espera una bona feinada que dubto molt que acabi.